Camins de sorra i vent

La casa de la sabiduría. Cuando la Ilustración llegaba a Oriente

2011-12-22T12:53:00.000+01:00

Us el recomano aquest llibre. És pràcticament una novel·la històrica -de lectura fàcil però molt ben documentat- i us pot ajudar a entendre moltes coses que passen a l'actualitat.

A través de la biografía de Adelardo de Bath, el autor nos muestra las aportaciones árabes a las ciencias y las artes a la cultura occidental. Una lectura imprescindible, bien documentada y a la vez accesible para todo lector. Durante siglos, desde la caída del Imperio Romano, la civilización occidental estuvo más condicionada por la influencia eclesiática que por el desarrollo científico. Mientras tanto, la cultura árabe vivía su apogeo, convertida en un verdadero generador de adelantos y exploración cultural. A través de la vida de Adelardo de Bath, un monje inglés del siglo XII que se aventuró a viajar al Oriente para conocer su ciencia y su cultura, Lyons hace un recorrido por la edad de oro de ciudades como Antioquía o Bagdad, cuya Casa de la Sabiduría albergaba por aquella época cuatrocientos mil volúmenes.

Los árabes eran capaces ya de medir la circunferencia de la Tierra, un logro que Occidente no consiguió hasta ocho siglos después; descubrieron el álgebra, desarrollaron las técnicas básicas de la astronomía y la navegación, inventaron la brújula, tradujeron todos los grandes textos científicos y filosóficos de los griegos (entre ellos, de forma destacada, los de Aristóteles), y desarrollaron las lentes y los espejos.

...OCRACY

2011-12-07T13:54:00.000+01:00

Marroc: Ruta de les Nogueres

2011-11-09T10:38:00.000+01:00

Presentació de la Ruta de les Nogueres al Marroc. Un trekking molt especial pel cor de l'Atles que ens permetrà viure una experiència viatgera d'allò més intensa.

Dia: divendres 11 de Novembre de 2011
Lloc: Recinte firal El Sucre
Hora: 19:30 hores
Organitza: CampuVic
Col·labora: Muntanya de Llibres i Ajuntament de Vic

Curs: Espais sagrats a l'antic Egipte: de les piràmides als temples ptolemaics

2011-09-28T11:00:00.004+02:00

Espais sagrats a l'antic Egipte: de les piràmides als temples ptolemaics

Dates: Del 13 de febrer al 21 de maig de 2012
Horari: Dll-Dx 18:00-19:25 h.
Lloc: Fundació Artur Martorell - Av. Drassanes 3-5, 08001 Barcelona, 2ª planta
Organitza: IEPOA–UAB
Preu: consultar
+ informació: http://pagines.uab.cat/iepoa/

Viatjar pel món en català

2011-09-15T10:50:00.004+02:00

http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar/2011/09/13/viatjar-pel-mon-en-catala/

Xerrada: "La 'Primavera Àrab': les revolucions per la dignitat al Nord d'Àfrica"

2011-07-13T00:32:00.000+02:00

A partir dels casos concrets de les revoltes esdevingudes a principis d'any a Tunísia, Egipte i Líbia, reflexionarem sobre els motius i repercussions d'uns moviments populars que, malgrat les diferències específiques de cada país, comparteixen una clara reivindicació per la dignitat humana.

Data: 13/07/2011
Hora: 20:30 hores
Lloc: Casal de Joves TorreBlanca (Sant Cugat del Vallès)
Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Més informació a l'enllaç

Máster en Periodismo de Viajes

2011-06-02T13:05:00.000+02:00

Web:
http://masterperiodismoviajes.wordpress.com/

Dirección:
José Manuel Pérez Tornero
Santiago Tejedor Calvo – santiago.tejedor@uab.cat

Coordinación:
Mireia Sanz – coordinacio.elearning@uab.cat

Oficina:
Despacho I/0049
Gabinete de Comunicación y Educación.
www.gabinetecomunicacionyeducacion.com
Facultad de Ciencias de la Comunicación
Edificio I – 08193 Bellaterra
Barcelona
Tel. : (+34) 93 581 16 89
Tel.: (+34) 93 581 30 62
Fax: (+34) 93 581 20 05

Viatge al Sudán: "Rera les petjades dels faraons negres"

2011-05-25T12:32:00.003+02:00

Més informació a: http://www.iuristravel.com/ca/nuestrosviajes/sudan-detras-de-las-huellas-de-los-faraones-negros.html

Egyptian Revolution by Mobinil

2011-05-23T11:47:00.003+02:00

Líbia: dels germans Filens a Gadafi

2011-03-31T12:03:00.012+02:00

L’ historiador romà Sal·lusti explica que l’imperi púnic i els grecs de la cirenaica es van enfrontar durant anys perquè no es posaven d’acord sobre on s'havia d’establir la frontera entre uns i d’altres al golf de Sirte. El conflicte estava tant igualat i s’allargava tant que, finalment, sembla que Cartago i Cirene van idear una solució ben enginyosa que us reprodueixo a continuació i que ens hauria d'ajudar a pensar en el que està passant actualment a Líbia:

“En el tiempo en que los cartagineses extendían su dominio por la mayor parte de África, también los de Cirene fueron poderosos y opulentos. En medio de ambos había un terreno arenoso de aspecto uniforme. No existía río ni monte alguno que señalase las fronteras. Este hecho provocó entre ellos una guerra grande y prolongada. Pero después que ejércitos y armadas de uno y otro bando fueron deshechos y puestos en fuga en numerosas ocasiones y que se habían causado unos a otros considerables pérdidas, temiendo que un tercero viniese a continuación a atacar a vencidos y vencedores, estando ya agotados todos, durante una tregua hacen un pacto para que un día determinado salgan emisarios de las ciudades respectivas. El lugar en el que se encontrasen quedaría reconocido como la frontera de ambos pueblos. Así pues, de Cartago son enviados dos hermanos llamados Filenos que hicieron el recorrido con gran rapidez. Los cireneos marcharon más lentamente... Cuando los cireneos se ven un tanto retrasados y con el miedo de ser castigados en su país por haber echado a perder sus intereses, acusan a los cartagineses de haber salido de su ciudad antes de tiempo, complican el asunto y en definitiva prefieren cualquier cosa a marcharse derrotados. Pero como los púnicos pidiesen otra condición siempre que fuese equitativa, los griegos ofrecen a los cartagineses la posibilidad entre ser enterrados vivos en ese lugar que reclamaban como frontera para su pueblo o permitirles a ellos continuar hasta donde quisiesen bajo la misma condición. Los Filenos, aceptada esa condición, ofrecieron a su patria el sacrificio de sus personas y sus vidas y fueron enterrados vivos. Los cartagineses consagraron en aquel lugar unos altares a los hermanos Filenos y les dedicaron otros honores en su propia ciudad” (Sal·lusti, Bellum Iugurthinum LXXIX)

Potser no és casual que gairebé 2500 anys després (el relat de Sal·lusti se situaria, probablement, cap al s IV a.C.) les hereves de les antigues províncies de la Tripolitania i la Cirenaica segueixin dividides i sense saber massa bé on acaba una i on comença l’altra. Sembla, doncs, que l’immens golf de Sirte ha suposat i suposa una gran frontera natural que separa aquestes dues províncies que formen Líbia i que sempre han tingut un encaix complex. Tant de bo ho poguéssim arreglar, novament, amb una cursa...

Curs: "Convulsió al Món Àrab"

2011-03-28T10:56:00.004+02:00

Descripció:
Les darreres revoltes als països àrabs amb els canvis de govern provocats a Egipte, Tunísia i Jordània i les manifestacions en contra dels règims totalitaris en molts d’altres fan preveure un canvi en el joc de poders de la zona i també en l’àmbit internacional. Com poden afectar tots aquests canvis a la societat de cada país i fi ns a quin punt també a la resta del món? En aquest curs diferents especialistes parlaran sobre la situació de diversos països per poder entendre millor aquest moment històric.

Contingut:
1. Egipte, la caiguda del faraó. Prof. Amir Ahmed
2. Síria i Jordània, calma tensa a Orient. Prof. Felip Masó
3. Líbia, la revolta més sagnant. Prof. David Rull
4. El patrimoni en perill, el trist record d’Iraq. Prof. Felip Masó

Metodologia:
El curs s’imparteix a través de conferències de caire divulgatiu que busquen la participació del públic tant en les sessions teòriques com sobretot en les pràctiques.
Cada sessió és un tema tancat, però té lligams amb les altres xerrades del curs, de manera que el públic tindrà la sensació de fer petits temes dins d’un gran bloc temàtic.
Totes les sessions es faran amb l’ajuda de projeccions en Power Point.

Observacions:
Hi col·labora: Fundació Lluís Bassat i Associació Sant Lluc per l’Art

Currículum professional del professor:
L’Amir Hamed: Empresari egipci, subdirector de la Casa Egípcia a Barcelona

En David Rull és Llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Estudis Orientals–Egiptologia per l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la Universitat Autònoma de Barcelona (IEPOA-UAB).

En Felip Masó és Llicenciat en Història Antiga i Arqueologia per la UB (1996), especialitatzat en la Història Antiga i l’Arqueologia del Pròxim Orient. Treballa com a professor d’Arqueoent i com a arqueòleg participa regularment en excavacions a Síria amb la Universidad de A Coruña.
_____________________________________________

Formadors: Felip Masó, Amir Hamed i David Rull
Dates: del 20 de maig al 10 de juny de 2011
Horari: Divendres de 19 a 20.30 h
Nombre de sessions: 4
Preu: 12,30 euros
Més informació a:
http://www.mataro.cat/web/portal/ca/educacio/vida/tres_roques/Que_oferim/cursos_humanitats_ciencies_socials/Convulsix_al_mxn_xrab.html

Conferència: "Revolucions al Món Àrab: Egipte i Líbia"

2011-03-18T00:08:00.005+01:00

Data: Divendres 18 de març
Lloc: Universitat de Girona, Facultat de Lletres, Aula C2
Horari: 12:00 hores
Per veure'n un resum aneu al següent enllaç

Editor de jeroglífics "JSesh"

2011-03-10T14:14:00.002+01:00

La recent desaparició del "Centre for Computer-aided Egyptological Research" (CCER) també ha comportat la pràctica extinció d'un dels millors editors de textos jeroglífics: el Winglyph.
L’antic editor del CCER no és compatible en l’entorn del Windows 7 (64-bit) i això farà que, mica en mica, el deixem d’utilitzar conforme anem actualitzant els nostres ordinadors.
Al mercat hi ha diverses alternatives i una de les més interessants és el JSesh, un editor molt semblant al Winglyph però de codi lliure i gratuït. Us el podeu baixar des de: http://jsesh.qenherkhopeshef.org/en/download L’autor és en Serge Rosmorduc i el programa està avalat per l’IFAO així que em temo que deu ser un dels millors.

Tzevetan Todorov: "El miedo a los bárbaros"

2011-03-09T13:23:00.003+01:00

Us recomano aquesta interessant lectura que pot ser útil de cara a trobar alguna que altra explicació a tot allò que cada dia llegim als diaris i, especialment, al que està succeint al Nord d’Àfrica des de principis d'any.

Viatge a Egipte: Més enllà del Nil, els oasis del Desert Líbic

2011-02-10T13:37:00.003+01:00

Més informació al següent enllaç

Jordània: nova galeria de fotos

2011-01-27T13:50:00.004+01:00

Vegeu l'enllaç

Al-Khazneh (Petra)

2011-01-18T12:32:00.003+01:00

Wadi Awiss (Fezzan, Líbia)

2010-12-17T13:49:00.002+01:00

Conferència: El secret dels jeroglífics. El desxiframent de l’escriptura dels faraons

2010-12-16T13:25:00.004+01:00

Conferència: El secret dels jeroglífics. El desxiframent de l’escriptura dels faraons

Data: 20-01-2011

Horari: de 20:00 a 21:30 horas

Lloc: Sala Polivalent de la Biblioteca Municipal de l'Ametlla del Vallès

Organitza: Ajuntament de l'Ametlla del Vallès - Regidoria de Cultura

Preu: activitat gratuïta

+ informació: http://www.ametlla.org

El sobrenatural a les literatures mediterrànies des de l’època clàssica fins a les societats actuals

2010-10-28T12:34:00.004+02:00

Universitat de València, 4 i 5 de novembre del 2010

El Grup d'Investigació en la Recepció de les Literatures Clàssiques (GIRLC) convoca una trobada científica interdisciplinar que té com a tema de debat el tractament d’allò enquadrat dins la categoria del sobrenatural, aplicada per a tractar de definir des de tot tipus d’aventures mitològiques fins a esdeveniments considerats miraculosos des de l’òptica cristiana. La trobada formula la mateixa problemàtica que va donar origen a les edicions anteriors del 2008 i del 2009: Les literatures antigues a les literatures medievals. En primer lloc, la discussió metodològica al voltant de la recepció de les literatures grega i llatina a les literatures nacionals; segonament, l’atenció a autors, obres i textos concrets d’una especial rellevància. Els objectius previstos són, d’una banda, mostrar la recerca duta a terme pel grup en el camp que li és propi, el de la recepció de les literatures llatina i grega a la literatura valenciana medieval; i un de més important, el d'animar un procés d'investigació obert, apte per conjuminar la formació i els esforços d'especialistes provinents de camps diferents.

Més informació: http://girlc.webnode.com/%C2%B7%20el%20sobrenatural%20a%20les%20literatures%20mediterr%C3%A0nies%20des%20de%20l%E2%80%99%C3%A8poca%20cl%C3%A0ssica%20fins%20a%20les%20societats%20actuals%20%282010%29/

Per fi! "El vuelo mágico del rey en los Textos de las Pirámides"

2010-09-13T11:19:00.007+02:00

Finalment ha aparegut el número 5 de la revista "Trabajos de Egiptología - Papers on Ancient Egypt". Els dos volums contenen les actes del III Congreso Ibérico de Egiptología. Si voleu llegir l'article teniu el pdf a: http://www.davidrull.com/publicacions_cat.html

Marroc íntim: a peu per la ruta de les nogueres

2010-06-21T21:09:00.006+02:00

Després d’una setmana caminant per l’Atles tinc la sensació d’haver estat, de nou, en algun racó molt remot del Ladack o l’Himàlaia. I no ho dic tant per l’ambient d’alta muntanya –que, certament, hi era i ens ha regalat la magnífica imatge de les darreres neus del Toubkal en contrast amb l’explosió de la primavera que aquests dies esclata al fons de les valls– com pels grans espais per on hem passat, el poble amazic en el seu propi entorn (i no pas venent gelats a la platja de Castelldefels), i uns dies de plena immersió en la natura sense interrupcions ni destorbs. Sorprèn trobar a poc més de dues hores de vol llocs tant genuïns i tant poc visitats com les valls del gran Atles que hi ha entre Setti Fatma i Aït Benhadou. Suposo que la inexistència de carreteres, l’exigència física de la ruta i la manca d’allotjaments impedeixen que el turisme hi arribi, si més no d’una manera massiva. És comprensible però no deixa de sorprendre’m i, també, d’alegrar-me. I és que passejar tot sol pel plató del Yagour buscant gravats rupestres, contemplar com passa la vida als pobles d’alta muntanya tot xerrant amb la gent de l’indret, o banyar-te als rierols que trobes al teu pas paguen la pena i donen sentit als esforços i penúries.

Conferències: "Egiptes" a l'IEV

2010-06-02T14:10:00.006+02:00

Egipte és el resultat d’un insòlit caprici de la natura que, fa milions d’anys, decidí que el riu més llarg del continent africà –el Nil– discorreria per un territori que, en el futur, acabaria esdevenint uns dels indrets més àrids del planeta. Ja en el passat els antics faraons van considerar que el seu país era únicament l’estreta franja de terra fèrtil que hi havia a les ribes del gran riu. Van batejar aquest territori com La terra negra i el van contraposar a La terra vermella: l’extens i desolat desert que els envoltava. Egipte és, doncs, un llarg oasi de vida i prosperitat que, de la mà del Nil, travessa el Sàhara de sud a nord, d’Assuan a Alexandria. Durant segles, aquest oasi ha permès que civilitzacions tant diverses com la faraònica, la grega, la romana, la copta o la islàmica hagin viscut i prosperat al bell mig del Sàhara deixant-nos, al seu pas, un valuós testimoni monumental que, avui en dia, s’ha convertit en el principal reclam turístic del país. Dins de les fronteres actuals d’Egipte, però, també hi ha territoris que tradicionalment han format part de La terra vermella. Aquests indrets, sovint desconeguts i allunyats de les grans rutes turístiques convencionals, sorprenen al viatger amb una singular riquesa natural i cultural: són els altres EgipteS

Dates: 17 i 22-06-2010
Horari: de 19:30 a 21:00 hores
Lloc: sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs
Organitza: Institut d'Estudis Vallencs
+ informació: http://www.iev.es/iev/index.html

Curs: Entre la sorra del Sàhara i les aigües del Nil. Descobrint Egipte a vol d'ocell (juliol 2010)

2010-05-24T20:17:00.005+02:00

Egipte ha despertat l'interès d'innombrables viatgers, exploradors i erudits des que al segle V aC el grec Heròdot −l'anomenat "pare de la història"− va viatjar al país del Nil i va fer una particular crònica de la seva història, habitants, costums i geografia. Des de llavors fins als nostres dies Egipte −que segons l'autor grec era, en bona mesura, un do del Nil− ha estat una font inesgotable d'inspiració per a escriptors, artistes i intel·lectuals de disciplines molt diverses, i també escenari de viatges i expedicions a la recerca de tombes, tresors i oasis perduts en el desert. Efectivament, Egipte ha estat un important referent cultural per a Occident durant més de dos mil anys −d'Alexandre el Gran a Napoleó, de Mariette a Carter, d'Adrià a Champollion, de Plutarc a Agatha Christie...− i vint-i-cinc segles després de la visita d'Heròdot continua exercint la mateixa fascinació. La quantitat i la bellesa de les restes arqueològiques del passat faraònic són, sens dubte, el principal atractiu per a visitar el país, però Egipte ens pot sorprendre també pel llegat cultural i monumental dels cristians coptes i de l'islam. Presentar Egipte, la seva realitat actual, la seva història, la seva geografia i la seva cultura, és el principal objectiu d'aquest curs, que pot servir, així mateix, de punt de partida per a dissenyar el nostre viatge a la vora del Nil.

Calendari: 07/07/2010 - 30/07/2010

Crèdits: 1 crèdit ECTS

Durada: 25 hores

Impartit per: David Rull Ribó

Idioma: català/castellà (2 cursos)

+ informació: http://www.uoc.edu/uode/viatges/sahara_presentacion.html

Curs: Viatges i Viatgers (juliol 2010)

2010-05-24T20:11:00.005+02:00

Viatjar potser és una activitat inherent en l'ésser humà des del temps més remot. A partir del neolític l'ésser humà s'estableix en assentaments fixos i s'esdevé una dicotomia espacial entre el que hi ha dins (poblat, ciutat, país...) i el que hi ha fora de la seva pròpia comunitat. Des d'aquest moment el viatge pren una nova dimensió en què es converteix en una activitat d'exploració constant del que és estrany, diferent i, en definitiva, aliè a un mateix. Viatjar no solament serà una experiència física, mecànica, en què hom es traslladarà d'un lloc a un altre, sinó que també comportarà, sobretot, una dimensió interior en què el subjecte, el viatger, experimentarà un aprenentatge interior fruit de la vivència de nous mons i, en definitiva, de realitats culturals diferents de la seva pròpia. El relat egipci de Sinuhe, l'Odissea d'Homer, Heròdot, els viatges de Simbad, Ibn Battuta o Marco Polo, entre molts altres, són testimonis escrits d'aquesta ancestral i enriquidora activitat humana. En l'actualitat el viatge s'ha convertit, com tantes altres coses, en un bé de consum i, sovint, s'ha desvirtuat l'original vocació d'aprenentatge i de cerca d'experiències transformadores que ha tingut al llarg del temps. Efectivament, el contingut de vegades s'ha anat desdibuixant i ha donat lloc a la forma buida, al viatge sense sentit, a l'experiència sense consciència. Recuperar el sentit original i retrobar la dimensió vital i d'aprenentatge que hi ha darrere de qualsevol viatge són una demanda creixent en un món globalitzat en què les distàncies són cada cop més curtes i gairebé tothom pot ser el protagonista d'alguna d'aquelles aventures que en el passat només eren reservades a uns pocs escollits. El viatger actual no es conforma a visitar un nou indret, sinó que exigeix descobrir la destinació triada en totes les facetes. I és que la clau rau en el coneixement i la informació: l'aventura d'aprendre.

Calendari: 07/07/2010 - 30/07/2010
Crèdits: 1 crèdit ECTS
Durada: 25 hores
Impartit per: Jordi Serrallonga Atset i David Rull Ribó
Idioma: català/castellà (2 cursos)

+ informació: http://www.uoc.edu/uode/viatges/sahara_presentacion.html

Nevada 8 març

2010-03-10T12:01:00.001+01:00

Exposició: "Projecte Montuemhat, les mòmies oblidades" (MAC)

2010-02-24T09:47:00.005+01:00

A aquells i aquelles que us interessi el món de les mòmies teniu una exposició d'allò més interessant al Museu d'Arqueologia de Catalunya. L'exposició està dedicada a l'estudi de les mòmies trobades a la tomba-magatzem propera a la del governador Montuemhat, a la necròpolis dels nobles (Tebes Oest). També us pot servir per saber què fan i què deixen de fer els egiptòlegs avui en dia ja que el seu descobriment i treballs per esbrinar-ne la identitat són molt recents.

Un mes pel Sàhara...

2010-02-01T16:49:00.009+01:00

Si, com es diu, una imatge val més que mil paraules. Amb deu imatges m'estalvio d'escriure gairebé una novel·la...

I si en voleu més, aneu a http://www.davidrull.com/galeria-LIBIA-Fezzan.html

Lonely Planet Magazine - Especial Síria i Jordània

2009-12-01T16:36:00.002+01:00

Nous descobriments a Egipte?

2009-11-19T11:22:00.010+01:00

De tant en tant Egipte i els descobriments dels arqueòlegs apareixen als mitjans de comunicació en forma de titulars i notícies d’allò més cridaners: “la mòmia més bella mai trobada”, “el descobriment de la tomba perduda”, “la resposta al misteri de la gran piràmide”, “la troballa més important del segle”, etc. Aquestes notícies sovint es queden en això, en simples titulars que, a les poques setmanes, cauen en l’oblit. Suposo que hi ha algú que vetlla per què no ens oblidem del país dels faraons i de les seves meravelles, no fos cas que la gent decideixi anar de vacances a una altra banda i que la gallina dels ous d’or deixi de pondre. També hi deu haver qui vetlla per fer-se una mica de publicitat d’ell mateix i, és clar, què millor que aparèixer amb barret d’explorador remenant sorra al costat d’una piràmide! Sigui com sigui, certes o no, darrerament han aparegut dues notícies que poden ser el primer indici de dues troballes veritablement important. I no és tant per la seva repercussió en el camp de la ciència i del coneixement dels antics egipcis sinó perquè es tracta de dos mites perseguits per arqueòlegs i aventurers des de fa molts i molts anys. Es tracta de l’exèrcit perdut de Cambises –el rei persa que va voler castigar l’oasi de Siwa i va ser engolit per la sorra del Sàhara sense que se’n sapigués mai més res– i de la tomba de la darrera reina d’Egipte: Cleopatra VII. El temps dirà si tot plegat només fum o si hi ha alguna cosa més.

> Cleopatra a “el Periódico.cat”

> Cambises a “el Pais.com”

Nous "Magic Lodges" a Líbia

2009-11-10T17:02:00.006+01:00

Hi ha qui reivindica que les veritables travesses pel Sàhara s’han de fer a l’antiga: a peu, en camell, o bé en un 4x4 atrotinat, patint tot tipus de mancances, mastegant sorra a cada àpat i experimentant el rigor del clima tant de dia com de nit. A mi m’agrada fer-les així –amb pocs luxes i sense massa parafernàlies– perquè d'aquesta manera em sento més a prop de l'austera simplicitat dels grans espais del desert. No obstant això, també entenc que la "domesticació" d’algunes d’aquestes incomoditats és inevitable i inherent a allò que anomenem "progrés". Es diu que això no és natural ni ètic i, probablement, és ben cert, però llavors tampoc ho deuen ser el volar en avió, menjar maduixes al desembre, o escalar l’Everest amb l’ajut de bombones d’oxigen. Tal vegada, el més natural i ètic seria anar només allí on ens poguessin dur les nostres pròpies cames... I com malgrat el que puguem arribar a pensar i a dir sempre hi haurà qui viatgi (la curiositat de l'home és massa forta, suposo), el més recomanable potser seria fer-ho amb plena consciència dels nostres actes i cercant el màxim respecte pels habitants i els entorns naturals que visitem. Als nous campaments al Sàhara libi els -Magic Lodges- hi ha un cert equilibri entre el progrés i la plena vivència de l'entorn natural on es troben, el cor del Sàhara. Les tendes són confortables però no deixen de ser això: simples tendes. Els campaments es troben en indrets de gran bellesa i permeten fer estades al desert amb una comoditat que de ben segur sorprendria als seus habitants originals així com als primers exploradors occidentals que hi van poder arribar. Com dirien els antics: O tempora! O mores!

"Els mons de l'islam a la col·lecció del Museu Aga Khan" al CaixaForum de Barcelona

2009-10-30T11:38:00.008+01:00

La col·lecció Aga Khan aplega peces valuoses i significatives de pràcticament cadascuna de les dinasties històriques del món musulmà, de les quals l'exposició presenta un conjunt de 180 objectes que inclouen uns 1.400 anys d'història i que resumeixen, en fusta, pedra, or, bronze, ivori, vidre, ceràmica, teixit, pergamí i paper, les millors fites artístiques del món islàmic, en un extens àmbit geogràfic que s'estén des de la península Ibèrica, l'antic al-Àndalus, fins a l’Índia. Aquestes obres descriuen la magnificència de les corts dels abbàssides, els fatimites, els safàvides o els mogols al mateix temps que demostren la ductilitat de l'art islàmic, capaç de transmetre un missatge, de vegades només religiós, adoptant diversos estils i combinant, en alguns casos de manera capritxosa, elements procedents de tradicions culturals dispars: de Roma a Pèrsia, de Turquia a la Xina, del Magrib a l'Índia o Indoxina, transformant allò que s’imita fins a donar-hi una personalitat pròpia. Entre les obres exposades destaca un ric grup de manuscrits i miniatures amb representacions figuratives, que es consideren de les millors realitzacions no tan sols de l'àmbit islàmic, sinó de l'art universal. Aquestes representacions rebaten el tòpic tan estès de la prohibició de les imatges en l'art islàmic, ja que si bé l'islam no fa servir cap motiu animal o humà en aquells edificis o objectes que es relacionen amb l'esfera de la religió, en l'àmbit civil, oficial o privat, hi va haver representacions d'éssers vius i, de vegades, en abundància. Va ser només una qüestió de preferències estètiques i de moments històrics.
Exposició organitzada en col·laboració amb l'Aga Khan Trust for Culture .

Més informació a: http://obrasocial.lacaixa.es/apl/actividades/actividad_ca.html?idActividad=33433

La Alhambra

2009-10-07T11:10:00.005+02:00

La 'Faja de las Flores': passejant pel cel del Pirineu

2009-07-28T13:02:00.018+02:00

El Parc Nacional d’Ordesa és ja de per si un lloc on la natura s’ha recreat en bellesa i grans espais naturals: la cara nord del Mont Perdut, el circ de Gavarnie, el Tozal de Mallo, la Brecha de Roland... Si a més de visitar aquest parc nacional decidiu recórrer l’estret camí que, de manera capriciosa, discorre pel bell mig de les seves enormes parets -a més 2300m d'alçada- estareu passejant per un dels itineraris més espectaculars i bells de tot el Pirineu. Tot i que es pot fer en les dues direccions recomano realitzar la ruta que va des del circ de Cotatuero en direcció al circ de Carriata. La dificultat és la mateixa però les “clavijas” de Cotatuero són més fàcils de pujada mentre que les de Carriata no tenen pas gaire dificultat tant si es puja com si es baixa. Això sí, l’ambient en totes dues és d’allò més aeri i requereix anar amb molt de compte. Fins i tot us pot ser útil un petit cordino, un arnés i alguns mosquetons per tal d’assegurar als més petits o a aquells que no tinguin massa experiència en això de passar per “clavijas” i indrets tant penjats. La ruta es pot fer en el dia però el desnivell és important (prop de 1200m) el recorregut també i, per tant, us recomano dormir a la mateixa faixa o bé als plans del circ de Carriata, prop dels salts d’aigua que es precipiten al buit entre els imponents murs del Gallinero i la Fraucata. L’indret és d’una bellesa excepcional i passareu la nit entre estels, isards i edelweiss. Tota una experiència!

Si voleu veure més fotos aneu a: http://www.panoramio.com/user/582801/tags/PN%20Ordesa

'Palmyre. La cité des caravanes'

2009-07-27T20:52:00.009+02:00

Recentment he trobat un interessant llibre sobre Palmira i les seves restes arqueològiques que us pot ser útil si voleu viatjar a Síria però encara no teniu clar si us convé anar a Palmira o no. El llibre que us acabarà de convèncer per anar-hi es titula Palmyre. La cité des caravanes i ha estat publicat per l'editorial Gallimard a la col·lecció Decouvertes Gallimard Archéologie. Els seus autors són l’A. Sartre-Fauriat i el M. Sartre. En les prop de 150 planes del volum hi trobareu informació rigorosa i abundant però també un format atractiu i de fàcil lectura en el que hi abunden les imatges, les plantes i alçats del jaciment arqueològic, i també algun mapa que us ajudarà a situar-vos. Ell llibre comença repassant la redescoberta de la ciutat per part d’alguns intrèpids viatgers europeus a partir del segle XVII i després tracta els moments més singulars de la seva història. Com no podia ser de cap altra manera el capítol de la reina Zenòbia té un especial relleu dins de l’obra però més enllà dels tòpics també us explicarà els motius que van convertir aquest remot oasi enmig del no-res en una de les vil•les més pròsperes del seu temps.

Més informació a: http://www.gallimard.fr/

Tutankhamon a BCN

2009-07-17T12:16:00.006+02:00

Ahir per la tarda vaig fer els deures i finalment vaig visitar l’exposició del Museu Marítim dedicada a la tomba de Tutankhamon. L’entrada costa 16€ (8€ pels nens menors de 14 anys) i entre setmana el darrer tiquet es ven a les 18:30 hores. Tingueu-ho en compte perquè a part de les reproduccions de peces també hi ha un parell d’audiovisuals i una mena de performance d’assistència obligada on rememores el moment en el que es va entrar per primer cop a la tomba a la llum d'un fanalet. Les projeccions i la performance marquen un cert tempo que evita les aglomeracions de visitants i alhora serveixen per situar-te en molt pocs minuts tant en l’època del faraó egipci com en el context en el que va treballar el seu descobridor, l’arqueòleg H. Carter. Respecte a l’exposició us diré que està pensada com un itinerari en el que comences amb una breu introducció a la història i geografia d’Egipte en general i a Tebes i a la Vall dels Reis en especial. A més de llegir panells i veure fotos es poden seguir les explicacions mitjançant un “pinganillo” (els comentaristes del Tour l’han batejat així) que permet voltar al teu aire pels diferents espais de l’exposició. A continuació hi ha les dues sales de projecció (on es projecten audiovisuals de 8 o 10 minuts) i, finalment, una sala on es pot veure com estava disposat l’aixovar a l’interior de la tomba. A partir d’aquí pots anar fent i vas veient les peces com si fossis al mateix Museu Egipci del Caire. Hi ha reproduccions excel•lents i d’altres no tant però tot plegat paga la pena. No tant pel valor dels objectes i el que us puguin arribar a evocar –no podreu sentir el mateix que si estiguéssiu davant dels originals, això ja us ho dic d'entrada– com pels detalls relatius al descobriment, a la disposició dels objectes a la tomba, els comentaris històrics i relatius a la cultura egípcia i, en definitiva, a allò de pedagògic que té aquest projecte que fuig de misteris i malediccions innecessaris.

Exposició: 'Madagascar, la misteriosa isla roja'

2009-04-21T09:20:00.007+02:00

Madagascar: la misteriosa isla roja
Del 28 d’abril al 29 de maig de 2009
Centre Cultural “La Llacuna” (subsòl)
c/ Mossèn Cinto Verdaguer (Andorra La Vella)

Conferència: 'El Viatge Incessant d'en Joma'

2009-04-15T14:09:00.006+02:00

daVinci escola d'art

c/ Cucurulla n 9, 1er-1a (cant. Portal de l'Àngel)

08002 Barcelona

93-317 26 27
leonardo@davinci-barcelona.com

http://www.davinci-barcelona.com/

Curs: 'L’Egipte faraònic, de la paraula a la imatge'

2009-03-30T11:40:00.012+02:00

Programa

Redescobriment de l'Antic Egipte
Prof. Francesc-J. de Rueda, Dep. d'Art de la UAB (27-2-09).

Introducció a l'escriptura jeroglífica

Prof. Francesc-J. de Rueda, Dep. d'Art de la UAB (6-3-09).

Nocions bàsiques de la llengua egípcia clàssica

Prof. Josep Cervelló, IEPOA – UAB (13-3-09).

La importància dels jeroglífics en la interpretació de les obres d'art
Prof. Miquel Carceller, Dep. d'Art de la UAB (20-03-09)

Simbolisme de l'art egipci

Profs. Victòria Solanilla i Anabel Villalonga, Dep. d'Art de la UAB (27-3-09).

La religió dels egipcis: textos funeraris i arquitectura de la mort

Prof. David Rull, IEPOA – UAB (03-04-08).

La sexualitat i l'erotisme a l'Antic Egipte: fonts textuals i iconogràfiques

Prof. Marc Orriols, IEPOA – UAB (17-04-09).

Informació i pre-inscripcions:
De divendres 27 de febrer a divendres 17 d’abril de 2009
De 10:00 a 14:00 h.
30 hores lectives convalidables per 2 crèdits de lliure elecció
Preu: 50 EUR
Lloc d’impartició de les classes: Aula 101
Coordinació del curs: prof. Francesc-J. de Rueda
llic.humanitats@uab.cat
http://www.uab.es/iepoa/

Safari urbà: 'A la recerca dels nostres orígens'

2009-03-19T13:42:00.007+01:00

El proper dissabte 28 de març tindrà lloc el Safari urbà al Parc de la Ciutadella de Barcelona "A la recerca dels nostres orígens". Aquesta activitat s'emmarca en el programa de celebració de l'any Darwin a la UOC Com a fet rellevant cal dir que en aquest "Safari urbà" gaudirem del guiatge d'un dels experts més rellevants en aquest àmbit, en Jordi Serrallonga. A través d'aquest safari urbà visitarem diferents punts de la Ciutadella (la Capella Castrense, el Parlament, el mamut, els jardins botànics, els Museus de Geologia i Zoologia) que ens ajudaran a situar-nos en el context històric, sociopolític i científic que va precedir a l'aparició de les primeres teories evolutives i la seva importància per a l'estudi de l'Origen i Evolució de l'espècie humana. Un cop finalitzat el safari es realitzarà un debat en un espai virtual per tal compartir i intercanviar diferents aspectes treballats durant les visites i consolidar la experiència viscuda. Aquesta activitat esdevé una experiència cultural i lúdica innovadora i creativa i un clar complement formatiu adreçat a tots els públics. Al final de l'activitat, un cop arribats a la fi del debat, els participants podran sol·licitar certificació i la convalidació de les hores de l'activitat per crèdits (25 hores). Aquesta activitat requereix d'inscripció i les places són limitades. Els estudiants de la UOC gaudiran d'un descompte i poden formalitzar la matrícula des de la web de "L´any Darwin a la UOC", trobaran un link al apartat informació per a l'estudiant del campus. Les persones interessades que no siguin estudiants de la UOC poden formalitzar la inscripció des de http://www.uoc.edu/anydarwin

Conferència: 'Com Darwin va canviar no només la història de la ciència sinó també la història de la humanitat'

2009-03-11T13:07:00.019+01:00

Charles R. Darwin no era el prototipus de viatger aventurer quan salpà de Davenport (Regne Unit) el 27 de desembre de 1831. De fet, i en molts sentits, era un jove i delicat gentlemen britànic acostumat a la bona vida. Ara bé, fins aquest moment, encara no existia cap expedició científica de caire naturalista que pogués, o hagués intentat, explicar l'origen natural de la vida. Precisament, tot canviarà amb l'expedició de Darwin a bord del Beagle; un viatge real que junt amb un posterior viatge virtual, no només canvià la història de la ciència sinó també la història de la humanitat...

Conferencia a càrrec de Jordi Serrallonga Atset, Director d'HOMINID Grup d'Orígens Humans (PCB-UB) i consultor de la UOC. Assessor del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i organitzador de nombroses expedicions científiques a Galápagos i altres països tropicals. Premi de Recerca de la Sociedad Geográfica Española.

Madrid

Instituto Geográfico Nacional

11 de març, a les 19 hores
c/ Ibañez Íbero, 3

[confirmar l'assistència]

Barcelona
Museu de les Ciències Naturals

Parc de la Ciutadella, s/n

12 de març, a les 19 hores

[confirmar l'assistència]

Debat virtual (UOC)

Del 16 al 31 de març

Al cor de la medina. L'hotel Zumit de Trípoli

2009-03-07T15:37:00.024+01:00

Trípoli és una ciutat molt mediterrània, d’edificis blancs i finestres verdes, tranquil·la i amable per passejar sense que ningú t’emprenyi, sobretot a la zona del centre propera a la Plaça Verda on pots badar d’aparador en aparador sense que cap dependent et persegueixi ni et pregunti d’on ets i on vas. Trípoli també és una ciutat una mica ensopida i tancada en sí mateixa on es fan notar (i molt) els quaranta anys de revolució i el conseqüent tancament a l’exterior. Darrerament, però, sembla que alguna cosa està canviant en la mentalitat dels libis (o dels seus dirigents) i, poc a poc, van apareixent nous hotels i pensions que, mica en mica, van emplenant el buit hoteler que tradicionalment ha patit la capital del país, permetent una major presència d’estrangers a la ciutat.
Si preteneu viatjar a Trípoli heu de tenir en compte que qualsevol guia de viatge que utilitzeu per cercar-hi allotjament estarà, amb molta probabilitat, desfasada en aquest aspecte. I es que s’inauguren nombrosos establiments hotelers cada any mentre que no totes les guies s’actualitzen amb tanta freqüència. Convé, doncs, deixar-se assessorar per algú que conegui bé el país abans d’anar-hi. Líbia no és un país fàcil. Val a dir, també, que els hotels de la ciutat sempre han tingut fama de ser poc seriosos amb les reserves (les cancel·lacions solen ser habituals i es fan sense massa justificació) i de no tenir un gran atractiu estètic; o bé són molt espartans, o bé estan decorats amb motllures daurades i miralls per tot arreu. Fins ara, la única alternativa a aquesta dicotomia era allotjar-se al Corinthia Bab Africa (un alt edifici de formigó que s’alça prop del centre, a tocar del mar, i on s’hi apleguen empresaris i homes de negocis d’arreu) però la butxaca, és clar, se’n ressentia i força.
La solució a aquest conflicte l’he trobat a la mateixa medina, enfront de l’Arc de Marc Aureli (una de les poques restes que es conserven de l’antiga Oea romana). Allí hi he descobert un hotelet molt interessant, el Zumit Hotel, que està emplaçat en una antiga fonda d’època otomana que ha estat restaurada de dalt a baix i que s’ha decorat segons l’estil tradicional. El Zumit disposa de catorze habitacions situades al voltant d'un pati central i està situat en un lloc molt privilegiat de la medina des d'on es pot explorar la ciutat antiga partint del seu propi interior. El restaurant és excel·lent i el tracte del servei amable i familiar. Us hi estareu com a casa i no tindreu la sensació d'estar en cap hotel. A més, dormireu en un llit tradicional libi...

La 'Guide Bleu' d'Egipte

2009-01-15T12:28:00.007+01:00

La “Guide Bleu” d’Egipte (Hachette, 1997) és, tal vegada, la millor guia arqueològica general del país dels faraons. Val a dir que hi ha excel·lents guies d’indrets concrets d’Egipte com, per exemple, el Desert Occidental, el Llac Nasser, el Museu Egipci d'El Caire, la Necròpolis Tebana... però la guia blava d'Hachette recull els principals monuments de totes les èpoques (faraònics, cristians i musulmans) descrivint-los amb gran detall però també amb una brevetat que permet visitar-los a fons guia en mà. A més de les descripcions dels monuments també hi ha una breu història d’Egipte des dels orígens fins als nostres dies (força útil a l’hora de situar-nos en l’amplia història del país), un seguit de mapes molt detallats de tot el país; un glosari amb els termes tècnics, àrabs i egipcis més freqüents i, també, adreces d’interès per al viatger. El punts més fluixos –si és que en té cap– són la informació pràctica (que, naturalment, és escassa en comparació amb d’altres tipus de guia) i que l’editorial ha deixat d’editar-la en favor d’un altre tipus de guies molt menys denses i de més fàcil lectura. És una veritable llàstima però sembla ser una tendència bastant general. Si la voleu adquirir, doncs, haureu de buscar-la a llibreries de segona mà o amagada en alguna estanteria. Una altra opció és comprar la “Guía Total de Egipto” (Anaya, 1999). Curiosament, hi ha molts passatges idèntics entre una i l'altra així que se la pot considerar, gairebé, com una traducció al castellà de la Hachette.

'Libia mediterranea e romana' & 'Libia del sud'

2009-01-09T13:43:00.012+01:00

Líbia és un país de gent un tant ensopida, no sé si d’ençà de la Revolució (que enguany celebrarà el seu 40è aniversari) o a causa de la pròpia idiosincràsia d’uns habitants que tenen poc a veure amb els seus veïns d’Egipte, Tunísia o Argèlia. Al principi, aquesta manera de ser em sobtava perquè quan hom viatja a Líbia s’espera trobar allò que generalment associem al Nord d’Àfrica (soroll, venedors pesats que no et deixen marxar, regateigs inimaginables, etc) però els seus habitants semblen viure en un curiós món a part més propi de Suïssa o Alemanya que no pas del sud de la Mediterrània. Val a dir que malgrat l'ensopiment en el que viuen els libis també són destacables la seva amabilitat i honestedat. Tansols sembla que no els agradi massa el contacte amb individus de fora del seu país o del seu entorn familiar o tribal (les diferents famílies tribals encara tenen força pes en la organització social del país). Sigui com sigui, gairebé tots els libis semblen tenir pressa per tornar a casa aviat i, a mitja tarda, et pots quedar ben sol sense saber massa bé què fer. Potser per això m’he hagut de passar moltes tardes passejant per Trípoli, sense cap lloc concret on anar, una mica avorrit, caminant i caminant... Un dels llocs on fer passar les hores de manera agradable és la petita llibreria Dar Fergiani. Està situada al carrer 1 de setembre, molt proper a la Plaça Verda, al bell mig de la ciutat. El local és molt petit però hi tenen una secció en àrab i una altre amb llibres sobre arqueologia, fotos i guies força ben nodrida. Fa anys hi vaig descobrir les que, en la meva opinió, són les millors guies arqueològiques del país. Es tracta de la ‘Libia mediterranea e romana’ de la Oriana Dal Bosco i la Maria Teresa Grassi (Polaris, 2005) i de la ‘Libia del sud. Il deserto, dall’Acacus all’oasi di Cufra’ (Polaris, 2004) d’en Jacques Gandini. Totes dues estan en italià i, que jo sàpiga, encara no s’han traduït a cap altra llengua. Són guies denses, amb molt de contingut i ben documentades i organizades. Val a dir que la informació sobre els llocs a visitar predomina sobre els aspectes pràctics (per això ja hi ha les Lonely Planet, no?). Són com les guies d'Hachette d'abans. A Espanya no s’aconsegueixen fàcilment així que només les trobareu a Trípoli (a la llibreria Fergiani) o bé a Itàlia. També podeu consultar el web de l’editorial: http://www.polaris-ed.com/

Neu!

2009-01-07T15:03:00.010+01:00

Com cada hivern hi ha un o dos dies en els que la neu ens sorprèn i ens deixa un paisatge ben emblanquinat. Enguany, a més, ha decidit caure amb ganes el mateix dia de reis a la comarca d'Osona i el Parc Natural del Montseny. Aiguafreda, és clar, no se n'ha escapat i això és el que hem vist aquest matí quan hem dut el nen a l'escola: l'Ermita de Sant Salvador i la plaça del davant de casa ben nevades. De ben segur que per a molts haurà comportat un bon enrenou i un munt de molesties -a nosaltres també- però quan neva sempre ens alegra el dia encara que ens compliqui una mica la vida.

Per Nadal, cada ovella...

2008-12-31T11:51:00.006+01:00

A base de repetir-ho any rere any, la meva àvia va aconseguir inculcar-me dues premisses ben clares relatives al dia de Nadal. La primera és aquella tant clàssica del “per Nadal cada ovella al seu corral”, mentre que la segona deia allò de “per Nadal, qui res no estrena res no val”. Des de petit, doncs, el Nadal ha significat reunir-se amb la família i estrenar alguna cosa per insignificant i petita que sigui. Amb els anys la cosa s’ha anat desdibuixant i ja són molts els Nadals que he passat fora de casa treballant per aquets móns de déu (del nostre o d’un altre...). Malgrat tot, sempre intento estrenar alguna cosa, encara que sigui d’amagat. Enguany ha tocat Líbia, un indret on el Nadal més aviat no existeix i on hom hi passa les festes sense adonar-se’n. Potser per això hi ha gent que decideix anar-hi aquestes dates, ves a saber. Aquest Nadal sense pares Noel, ni reis, ni llumetes de colors ens han dut, de nou, a un dels indrets més bonics de la costa sud de la Mediterrània; les restes de les antigues ciutats romanes d’Oea, Sabrata i, com no, Leptis Magna. Ha estat un viatge llampec a la famosa Tripolitània, la província romana que, amb els anys, ha acabat donant el nom a l’actual capital del país, Trípoli ('Tarabulus' en àrab). Cada cop que hi vaig m’agraden més els jaciments i trobo més fascinant l’ambient i l’entorn en el que hom pot gaudir de l’arqueologia sense trobar-se amb ningú. També paga la pena passejar per Trípoli i els seus carrers on ningú t'intenta vendre res i on l'únic producte que s'anuncia als cartells publicitaris és un tal Ghadafi... I entre carrers i carrerons hom hi podrà descobrir el bonic Arc de Marc Aureli, al bell mig del 'souq' i a tocar de la bonica mesquita de Gurgi.

Cicle: 'Tardes d'Aventura Periodística'

2008-11-21T12:57:00.011+01:00

Ja sé que hauria d'haver avisat fa dies però les coses han anat com han anat i no he tingut més temps ni per escriure... ni per res!

Sigui com sigui, avui, a les 18:00 hores farem una conferència-presentació conjunta amb en Jordi Serallonga del llibre Viajes y Viajeros a la Facultat de Periodisme de la UAB dins d'un cicle de xerrades titulades Tardes d'Aventura Periodística. Sota aquest títol tant 'periodístic' s'organitzen de xerrades on es pretén reflexionar i generar debat sobre diverses experiències relacionades amb la cobertura de conflictes, els relats de viatges, etc. Hi ha algunes sessions força interessants i, a més, és gratuït. Si us interessa, ja ho sabeu.

Llibre: 'Viajes y Viajeros'

2008-10-24T10:51:00.007+02:00

Avui no és rar que qualsevol de nosaltres relacioni els conceptes de viatge i viatger amb la cultura de l'oci i la indústria que se'n deriva. Però la dimensió del viatge i el viatger, fins i tot en el món contemporani, és molt més àmplia i diversa. La humanitat mai ha abandonat les mateixes necessitats, inquietuds i objectius que els nostres avantpassats van imprimir al fet de viatjar: supervivència, exploració, coneixement... I és que viatjar és una activitat inherent a l'ésser humà. En aquest llibre presentem alguns viatges i viatgers -no estan tots ni pretenen ser els més importants- que inspiren una original reflexió, per part dels autors, sobre l'evolució del concepte de viatjar des dels orígens fins als nostres dies.

Hoy no es raro que cualquiera de nosotros relacione los conceptos de viaje y viajero con la cultura del ocio y la industria que se deriva. Pero la dimensión del viaje y el viajero, incluso en el mundo contemporáneo, es mucho más amplia y diversa. La humanidad jamás ha abandonado las mismas necesidades, inquietudes y objetivos que nuestros antepasados imprimieron al hecho de viajar: supervivencia, exploración, conocimiento... Y es que viajar es una actividad inherente al ser humano. En este libro presentamos algunos viajes y viajeros -no están todos ni pretenden ser los más importantes- que inspiran una original reflexión, por parte de los autores, sobre la evolución del concepto de viajar desde los orígenes hasta nuestros días.

Camí de Farafra

2008-09-30T18:18:00.003+02:00

Flor i neu a Orlu

2008-09-30T18:12:00.001+02:00

Tardor al Montseny

2008-09-30T17:51:00.002+02:00

Pantà de Santa Fe

2008-09-30T17:44:00.003+02:00

Arbres de pedra al Sàhara

2008-09-17T12:53:00.009+02:00

Més enllà de Siwa, prop de Líbia, hi ha diversos jaciments on s’hi poden observar arbres fossilitzats escampats damunt la sorra. La imatge ens trasllada a un altre Sàhara que no era ni un desert ni un lloc tant inhòspit com ho és ara. El pas del temps, el sol i l’extrema aridesa del Gran Mar de Sorra s’han encarregat de deixar-nos aquests arbres de pedra damunt la sorra com un testimoni innegable de les capricioses variacions climàtiques que el planeta ha sofert al llarg dels temps. Aquests arbres de pedra estan en indrets apartats i difícils de trobar i només reben la visita d’alguns viatgers molt de tant en tant. Aquests viatgers curiosos els contemplen, els fotografien i, de vegades, també decideixen emportar-se’ls cap a casa. Sí, hi ha qui decideix tenir-los a casa per a decorar algun prestatge del menjador o la tauleta del rebedor abans de permetre que d’altres, com ells, els gaudeixin en aquell magnífic indret on es troben. Efectivament, en els darrers anys aquests curiosos i valuosos jaciments han vist com minvaven unes reserves de “fusta-pedra” que trigarem molts segles a tornar a tenir. Sort, però, que els habitants de l’oasi se n’han adonat i han après a no mostrar a tothom tot allò que el desert amaga entre les sorres.

Esquí de muntanya després de l'hivern

2008-05-14T13:11:00.010+02:00

No sé si serà el canvi climàtic o la variabilitat de precipitacions pròpia de la Mediterrània però des de fa una bona colla d’anys, els Pirineus, a l’hivern, ja no són el que eren. Tanmateix, a la natura li agrada jugar i aquesta primavera, quan les pistes d’esquí ja havien tancat les seves portes (je, je...), va dedicir que havia arribat l’hora de deixar caure tota la neu que a l'hivern ens havia negat (i de quina manera!). Gràcies a la gran nevada vam poder ascendir a la Maladeta en un autèntic ambient hivernal tot i estar en ple mes de maig: paradoxes de la natura. Val a dir que l’ascensió va ser tant llarga com agraïda. Ens vam haver de calçar els esquís poc després dels Baños de Benasque i, per tant, el desnivell total s'acostà als 1700 metres. Vam pujar, pujar i pujar acompanyats de la ja clàssica filera de gent que, dia rere dia, inexorablement, ascendeix a l’Aneto. Després del Portillón, però, vam trobar una mica de pau i soledat. Només una mica perquè al corredor que condueix al cim l’acumulació de gent va ser important. No erem els únics, és clar, que teniem ganes de neu i d'hivern. Les vistes i el descens van pagar amb escreix l’esforç fet.

'Els Viatges' d'Ibn Battuta

2008-05-14T11:40:00.007+02:00

Els Viatges d’Ibn Battuta és, sens dubte, una de les grans narracions de viatges de tots els temps. L’autor, Ibn Battuta, va néixer a Tànger el 1303 i amb poc més de vint-i-dos anys emprengué un viatge de peregrinació a la Meca que, després de la ciutat santa, el dugué, durant prop de trenta anys, fins als mateixos confins del món conegut: de Tànger a Egipte, d’Aràbia a Pèrsia, de Palestina al Iemen, d’Anatòlia a l’Índia, de les Maldives a la Xina, del Marroc a Mali... No és estrany, doncs, que se l’hagi anomenat “el Marco Polo musulmà”, tot i que no sé si seria més just anomenar al venecià “l’Ibn Battuta cristià”, ja que l’abast i la durada dels viatges d’Ibn Battuta són, sens dubte, molt més grans que els de Marco Polo. Efectivament, aquest tangerí inquiet i religiós, a voltes místic, va visitar tots els racons de l’anomenada Terra de l’Islam (Dar al-Islam) mogut per una extraordinària curiositat combinada amb una inesgotable ànsia d’aprenentatge que només pogué calmar viatjant sense parar. El resultat fou una extensa rihla (nom àrab del gènere literari de viatges) on, amb l’ajut d’un escrivent granadí anomenat Ibn Juzay, anà descrivint –ara amb fantasia, ara amb objectivitat, ara amb enginy, ara amb admiració– el seu llarg periple. Tot i que l’autor és més descriptiu que teòric, de la seva extensa rihla se’n pot extreure una interessant visió del viatge on aquest és font de coneixement i d’aprenentatge. Tota una lliçó que, a més, està escrita (i traduïda) excel·lentment.

De 'safari' a Londres i a El Caire

2008-04-14T09:37:00.015+02:00

Els “safaris urbans” són, precisament, això: exploracions curtes a ciutats que ens ofereixen una amplia oferta de llocs a explorar i descobrir. Londres i El Caire són, precisament, dos d’aquestes ciutats que hom mai esgota -per molt que hi vagi i hi torni a anar- i per això les hem triat com a propers objectius dels nostres particulars “safaris”. Londres perquè a més de l’inesgotable British Museum ara també és la seu de l’exposició Tutankhamun and the Golden Age of the Pharaohs que conmemora el descobriment -fet per Howard Carter l'any 1922- de la tomba del jove faraó egipci. A més, també ens escaparem un dia a Newbury per visitar-hi el mític castell de Lord Carnarvon –mecenes de Carter– on s’hi exposen algunes peces de la seva col·lecció privada d’art egipci. I El Caire perquè a més del també inesgotable Museu Egipci ens sembla un bon lloc per a fer-hi una escapada curta però intensa que ens permeti descobrir algunes de les piràmides més significatives de l'extensa necròpolis memfita, passejar-nos pels atrafegats carrerons del Khan el Khalili i, com no, fer-la petar tot compartint una shisha al capvespre... Calen més excuses?

Leptis Magna: la Roma d'Àfrica

2008-03-20T11:41:00.017+01:00

Líbia és un país força car, on és difícil viatjar pel teu compte i on els allotjaments encara disten molt de ser com els dels seus “turístics” veïns (Egipte i Tunísia). Per no parlar, és clar, de llibertats i d’altres assumptes... Malgrat tot, paga la pena l’esforç d’anar-hi encara que només sigui per visitar la que, sens dubte, és la joia arqueològica del país: Leptis Magna. Fundada pels fenicis cap al 1100 a.C., la ciutat passà a l’òrbita política dels cartaginesos al segle VI a.C. i després de la destrucció de Cartago al 146 a.C es va integrar a l’Imperi Romà. Amb el pas dels anys passà de ser un modest assentament fenici a convertir-se en l’anomenada “Roma d’Àfrica”. Efectivament, sota el regnat de l’emperador Sèptim Sever –fill de la mateixa Leptis Magna– l’antiga colònia fenícia va patir una profunda transformació urbanística i arquitectònica que la convertí en una de les ciutats més importants del Nord d’Àfrica, junt amb la mítica Alexandria i la malaurada Cartago. Llur localització estratègica –que li donava accés a les grans rutes comercials que s’endinsaven a l’interior del continent africà a la cerca de bèsties, esclaus i béns de prestigi diversos– i un fabulós port natural –que li permetia exportar tots aquests productes arreu de l’Imperi– van convertir Leptis Magna en una esplèndida i rica ciutat portuària. Però com dirien els grecs, la prepotència (o hybris) dels homes –en forma d’una ambiciosa obra d’ampliació del port– va ser la causa de la seva pròpia decadència. Amb l’obra s’interrompé la circulació natural de la sorra de la costa i, amb els anys, el port acabà col·lapsant-se sota les arenes. La resta fou obra d’una altra sorra, la del Sàhara, que a còpia d’anys i tempestes aconseguí ocultar la ciutat sota un gruixut mantell que, paradoxalment, l’ha mantingut en un magnífic estat de conservació. Certament, Leptis Magna és, tal vegada i per aquest motiu, la ciutat romana més ben conservada del món. I si amb això no n'hi ha prou per animar-vos cal afegir que visitar-la és –gràcies a les ja esmentades “incomoditats turístiques”– un plaer que hom pot fer en silenci, gairebé sol, deixant-se portar pel passat.

Wadi es-Sebua

2008-03-20T11:31:00.006+01:00

Les gaseles del desert

2008-03-20T11:26:00.007+01:00

Podríem fer un joc de paraules dient que el Sàhara no ha estat sempre un sàhara. Val a dir que en àrab “sàhara” significa desert i que el que avui sembla un territori eternament desèrtic, en el passat va tenir una aspecte molt diferent. Efectivament, arreu del nord d’Àfrica trobem gravats i pintures rupestres que ens mostren com hi hagué un temps –fa més de deu mil anys– en el que el nord d’Àfrica era una àrea força més humida que en l’actualitat on hi vivien caçadors–recol·lectors nòmades junt amb animals (jirafes, elefants, antílops, zebres...) que avui en dia només trobem a les sabanes subsaharianes. Els gravats i les pintures rupestres que trobem des del Marroc fins a Egipte –passant per Argèlia i Líbia on hi ha els millors exemples d’aquest "art" de la prehistòria– són testimonis muts d’aquest sorprenent passat que, segons sembla, fou condemnat a l’extinció després d’una lleu variació en l’inclinació de l’eix de la terra. Coses de l’univers... ves per on. Al desert egipci que hi ha al sud de la primera cataracta –és a dir, a la Baixa Núbia– es van trobar nombrosos gravats rupestres mentre es traslladaven els temples d’època faraònica durant la campanya de rescat que va dur a terme la UNESCO durant els anys 70’ i 80’. No hi hagué massa temps per estudiar-los –hi havia massa feina i molt poc temps per a fer-la– però hi hagué qui s’entretingué a retallar els blocs i a dur-los pacientment cap a Assuan. Molts d’ells encara estan als fons del Museu Nubi d’Assuan però en podeu veure alguns exemples a les primeres sales del mateix museu o bé al voltant dels temples del jaciment de “New Kalabsha”, just al principi del Llac Nàsser.

Amb globus a la Vall dels Reis

2008-03-05T11:37:00.020+01:00

Alçar-se en globus, suaument, quan tot just comença a sorgir el sol per l’horitzó, és una experiència intensa que quan es fa per damunt d’un indret tant especial com la necròpolis tebana adquireix una dimensió estètica difícil d’igualar. Els matins a ribes del Nil són sempre (o gairebé sempre!) plàcids, tranquils, de colors intensos i de llums nítides que dibuixen paisatges senzills però alhora amplis i espectaculars. Contemplar els Temples de milions d’anys –les construccions que els faraons es varen construir per tal d’assegurar-se eternament els seus cultes funeraris- des de l’aire, a primera hora del matí, ens permetrà entendre el per què de la seva localització, de la seva simbologia, del seu significat. Efectivament, el sol del matí il·lumina els seus pilons, portes i santuaris des de fa més de tres mil anys, i ens narra –de nou cada albada- una vella història de faraons, déus i creences gairebé oblidats en el temps. La suau brisa del matí −aquest aire fresc que al migdia serà tòrrid i a l'estiu irrespirable− serà el nostre guia cap a l’altra riba, la riba Est, on els temples de Luxor i Karnak ens explicaran l’altra part de la història, la de l’antiga Tebes i els seus habitants, els seus sacerdots, els seus temples...

Dyebel Musa: la muntanya de Moisès

2008-03-05T11:02:00.011+01:00

Hem passat 17 dies d’aquí cap allà, del Caire a Luxor, de Luxor a Assuan, d’Assuan al Llac Nàsser, de l’avió al vaixell, del vaixell al 4x4... Uf!
En una d’aquestes etapes, però, ens vam aturar un parell de dies al Monestir de Sta. Caterina, al Sinaí, i vam trobar un racó de pau i tranquil·litat d’aquells que mereixen la pena de ser visitats. Efectivament, el monestir ortodox de Sta. Caterina és un lloc molt especial, ple d’història i de creences, amb una atmosfera tant densa que gairebé es pot palpar amb els dits. El monestir es troba enmig de les altes muntanyes desèrtiques de la península del Sinaí, molt a prop de la Dyebel Katrine (la muntanya més alta d’Egipte), i és el punt de partida per ascendir a la mítica Dyebel Musa (La Muntanya de Moisès) on, segons narra la llegenda, Moisès rebé les taules de la llei.
Intentar veure la sortida del sol des del seu cim és una de les pitjors experiències que hom pot patir en un lloc tant bell. Gent amuntegada, soroll, brutícia i molta incomoditat. No obstant això, si hom ascendeix just quan la gent comença a baixar –és a dir, si va a contracorrent!- pot trobar-se al cim a primera hora del matí, ben sol i prenent el càlid sol de l’hivern. L’experiència, llavors, adquireix una nova dimensió on el silenci, els grans espais i la mística de l’indret tornen a fer-se lloc després de la massiva visita de la matinada.Efectivament, el turisme de masses arrasa els llocs per on passa. Té, però, una avantatja i és que concentra a tothom al mateix lloc i a la mateixa hora.

Al Moudira, espai de sensacions a l'altra riba de Luxor...

2008-02-08T02:03:00.007+01:00

L'Al Moudira és, se'ns dubte, el millor lloc on hom es pot allotjar si vol passar uns dies a Luxor. No és un hotel en el sentit convencional del terme ni pretèn ser-ho. D'aquí el seu interès. Allunyat de la ciutat -just a l'altra riba del riu- i del turisme de masses que s'amuntega als creuers que col·lapsen el Nil entre Luxor i Assuan, l' Al Moudira apareix com un oasi on els sentits es poden omplenar de l'aire, el color, la llum i, en definitiva, de la bellesa natural i humana de l'Alt Egipte. Al seu voltant hi ha camps de canya de sucre, petits poblets, fellahin amb galabeia, bastó i turbant que, al passar, t'observen amb el seu posat orgullós i, com no, la omnipresent muntanya tebana farcida de tombes, tresors i faraons. L'Al Moudira és, efectivament, un altre manera de viure Luxor a tocar del Luxor del "creueret", del tòpic i de la gracieta fàcil que ja no té gràcia, del del mercat pels turistes que més aviat sembla un muntatge teatral on tothom interpreta un paper per tal de vendre't qualsevol record de plàstic mal fet i "Made in China"... A l'interior de l'Al Moudira hi trobareu luxe amb sentit, sense abusos ni daurats excessius que trenquin l'armonia de l'indret i us hi sentireu, tal vegada, millor que a casa vostra!

Tornem cap a Egipte...

2008-02-08T01:18:00.001+01:00

De setembre a desembre vam dedicar-nos, gairebé en exclusiu, a preparar l’arribada d’en Pau, el meu primer fill. Ha estat un període molt intens i ple de noves experiències que ara, quan el vailet té gairebé dos mesos, deixarà pas a un nou viatge, a una nova experiència. Es tracta d’un viatge molt especial que inaugura un llarg periple per bona part dels països del continent africà, de nord a sud, d’est a oest. L’hem anomenat Expedició Ptolomeus en honor als monarques d’origen grec que van regnar a Egipte en una de les èpoques més boniques de la història d’aquest bell (i també vell) país africà. És un viatge com els d’abans –els que es feien abans de fer viatges!-, pensat poc a poc, treballat en tots i cadascun dels seus detalls, i que fuig dels tòpics turístics convencionals però que tanmateix ens durà a l’essencial d’Egipte, a allò que no es pot deixar de veure. Amb aquesta primera etapa -que he tingut el plaer de dissenyar- pretenem viatjar per l’espai i pel temps des dels faraons al cristianisme copte i a l’Islam, passant pels grecs, els nubis, els romans, els perses... i tants d’altres pobles i cultures que han habitat a les ribes del Nil des de temps inmemorials fins l’actualitat. Espero poder narrar-vos alguns episodis des d’allí tot compartint l’experiència amb vosaltres.

'A la sombra de un baobab'

2007-09-23T01:58:00.003+02:00

A la sombra del baobab (Altaïr, 2006) ha estat una de les lectures més profitoses d'aquest estiu. En Xavier Moret, l'autor, fa una lúcida descripció de molts aspectes de l'Àfrica actual -en to crític però sense caure en la queixa fàcil- mentre persegueix baobabs per Botswana acompanyat d'un amic fotògraf i servint-se d'una pick-up de lloguer que arribarà al màxim de les seves possibilitats. Hi he trobat reflexions interessants, bones idees, ganes d'anar a Botswana, anècdotes curioses, entreteniment i, en definitiva, un bon llibre de viatges.

Adrere Amellal, sostenibilitat i bellesa al bell mig del Sàhara

2007-09-21T15:59:00.003+02:00

Adrere Amellal significa La Muntanya Blanca en la llengua de l'oasi de Siwa, el siwi. L’indret pren aquest nom d'una immensa muntanya blanquinosa que hi ha a la riba occidental del llac de Siwa (Birket Siwa en àrab). Es tracta d’un ampli altiplà de roca al qual s'hi pot ascendir a través d'un camí que -resseguint una estreta feixa natural- aconsegueix pujar a través d’un dels seus escarpats murs. El cim és una extensa esplanada des de la qual s’hi poden veure els palmerals de l’oasi, el Llac Siwa i, també, les amenaçadores dunes del Gran Mar de Sorra (esplèndida vista, us ho asseguro!). A la falda de la muntanya s’hi troba l’Ecolodge Adrere Amellal que, segons diuen, és un dels millors allotjaments d’Àfrica. El primer cop que hi vaig anar, ho reconec, m’hi vaig acostar per la morbosa curiositat de saber com era un lloc tant i tant luxós i, naturalment, tant costós. Aviat em vaig sorprendre perquè l’arquitectura dels seus edificis era d’allò més senzilla i, a més, no gaudia de cap mena de luxe tecnològic més enllà d’una simple dutxa d’aigua calenta. El “superluxe” que m'havia imaginat resultà ser una curiosa barreja de sostenibilitat mediambiental i de respecte pels costums i l'arquitectura tradicionals. Des de llavors hi he tornat diverses vegades -acompanyant clients, naturalment- i cada vegada que hi he estat m'ha semblat millor i he descobert més virtuts. Em sembla un magnífic lloc on poder viure l'experiència del desert sense renunciar a cap comoditat però sense alterar en excés el silenci, la llum i tot allò que hom cerca en aquells paisatges.

Dent de Llardana

2007-09-21T14:32:00.002+02:00

La Dent de Llardana és un cim de més de tresmil mestres, esmolat i d'escarpats pendents, que està molt a prop del Posets. La grandària del seus veïns amaga el seu caràcter imponent i agosarat que, d’estar aïllat, el faria ser un cim únic i molt més freqüentat. No obstant això, quan hom passa pel seu costat, mai pot quedar-se indiferent. Si decidiu ascendir-lo no us en penedireu. L'ambient i les vistes paguen la pena amb escreix. Això si, haureu de fer una curta i exposada travessa per les terrasses herboses que accedeixen a l'aresta que condueix al al seu cim.